La comarca del Garraf formà part històrica del gran Penedès. Així que la seva historia va lligada a la de l'Alt Penedès encara que en un inici el massís del Garraf per les seves característiques que feien difícil l'assentament humà, formés una mena de terra de ningú entre el maresme del Penedès i les terres del Baix Llobregat.

Tot i que la informació obtinguda es escassa, comparar amb la d'altres llocs de Catalunya, hi ha dades suficients per saber que el primer poblament humà del Garraf es remunta a l'època paleolítica i que, sense interrupcions, arribà fins a la civilització romana.

S'han trobat Estris de sílex amb una antiguitat de seixanta a vuitanta mil anys al costat de restes de fauna quaternària.Tambés'han fet troballes de l'època neolítica i eneolítica, de l'edat del bronze i de l'edat del ferro. Menys abundants són, en canvi, els vestigis de fenicis i grecs, però així i tot també se n'han trobat; generalment en indrets costaners, i en algun cas, fins i tot més a l'interior.

Les restes arqueològiques més importants de la Comarca, pertanyen a les civilitzacions ibèrica i romana. En aquest sentit, el jaciment d'Adarró (ubicat al final del passeig de Ribes Roges, a Vilanova i la Geltrú) és el més significatiu, atès que les excavacions fetes allí han permès comprovar un poblament humà continuat per espai de gairebé mil anys (des de mitjan segle V aC. fins a inicis del segle VI dC.).

Durant l'alta edat mitjana, el Garraf fou un lloc fronterer entre els territoris d'influència cristiana i els dominats pels àrabs. Aquesta terra de ningú, despoblada, no començà a canviar de fesomia fins al segle X, quan a la comarca aparegué una primera estructuració feudal que, en el decurs dels segles següents, s'aniria reforçant fins a bastir una complexa xarxa de relacions senyorials i de vassallatge. D'aquesta època medieval encara resten dempeus força testimonis, principalment castells i torres de defensa, que són complementats amb l'existència de nombroses peces d'art romànic i gòtic conservades en diversos museus del Garraf.

Des del punt de vista documental, el més antic és el castell de Ribes o de Bell-Lloc, ubicat al nucli antic (anomenat Sota-Ribes). Esmentat per primer cop el 990,any en que va obtenir la carta de població de mans del Bisbe de Barcelona. Des de mitjan segle XII, els habitants del castell portaren el cognom de Ribes i el seu domini es prolongà fins a finals del segle XIV.

Del castell d'Olivella, no en resten avui més que unes parets de molt poca alçada. Situat damunt un turó de 303 m d'altitud, al N de la població, el castell és esmentat en documents del 992 i del 1002, i sabem que fou possessió del bisbe de Barcelona.

La torre o castell de Miralpeix, també en ruïnes, està ubicat a l'extrem occidental de Sitges, al límit amb Sant Pere de Ribes, al turó del mateix nom i a 104 m d'altitud. Citat en un document del 1057, fou saquejat i reforçat a finals del segle XII. Fins al 1411 fou de domini episcopal, i a partir d'aquella data en prengué possessió la Pia Almoina (institució dependent del bisbat de

Barcelona), que ja tenia el castell de Ribes.

Vilanova i la Geltrú va néixer oficialment sota l'empara del rei Jaume I el Conqueridor a l'any

1274. Però la Vila Nova ja tenia un precedent, la Fortalesa altomedieval de la Geltrú, la qual és mencionada en documents de mil anys d'antiguitat.

El castell de Canyelles és el que surt documentat en data més recent. Situat a la part alta del poble, les restes conservades són del segle XV: bàsicament, una torre circular i un fragment de muralla amb cinc merlets. De la seva història, no se'n sap massa, ja que fou saquejat diverses vegades i, a més, el 1936 sofrí un incendi.

Els orígens del terme de Cubelles se centren en l'antic castell de Cubelles, documentat l'any 1041 en el testament de Gombau de Besora. El terme i el castell foren reincorporats a la Corona per Jaume I l’any 1251. La municipalitat de Cubelles té l’origen en el privilegi d'Alfons III a l'any 1335. La Vila de Cubelles aconseguí separar-se de Vilanova el 1611.

Als segles XVI, XVII i XVIII, el Garraf ens ofereix nombrosos testimonis del Renaixement i del Barroc: Esglésies, retaules, pintures i fins i tot un orgue.

Entre els edificis erigits durant aquest segles es poden destacar els següents:

L'església de Santa Magdalena (Canyelles) al segle XVII a recer del castell.

L'església de Sant Maria (Cubelles) és un edifici barroc, construït entre 1697 i 1737.

L'església de Sant Pere i Sant Feliu (Olivella) fou bastida el segle XVII, en substitució de

l'antiga capella romànica de Sant Pere.

L'església vella de Sant Pere (de Ribes), construïda el segle XVII, al costat del castell.

L'ermita de Sant Pau al peu del Montgrós.

L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla (Sitges) és un edifici barroc de l'últim terç del segle

XVII que fou aixecat damunt mateix de dos temples anteriors. Te al seu interior un orgue barroc.

D'estil renaixentista és, el retaule de Santa Maria que avui presideix la capella de l'Hospital

de Sant Joan Baptista (a Sitges).

L'edifici actual de l'església de Santa Maria de la Geltrú (Vilanova) Documentada des del segle

XII. però erigida entre 1669 i 1737. A l'interior de l’església es conserva un retaule barroc

que va pertànyer a un temple anterior.

L’església de Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú) on es barregen elements barrocs i

neoclàssics.

El barroc del segle XVII dona pas lentament al neoclassicisme al que es solapà una actitud romàntica que fins al segle XIX portà al Garraf un període de transformació. El decret de Carles III permetent als catalans el lliure comerç amb Amèrica (1778) suposà l'inici d'aquest esplendor que culminaria amb l'arribada del ferrocarril a la comarca (1881).

De la vida quotidiana del vuit-cents, hi ha exemples al Garraf com tres grans cases senyorials: la Masia Cabanyes, la Casa Papiol i la Casa Llopis (les dues primeres, a Vilanova i la Geltrú, i la tercera, a Sitges).

Durant el segle XIX, es molt important la aportació dels "indianos", que desprès de "fer les ameriques i enriquir-se, tornaren al Garraf i contribuïren amb les seves aportacions arquitectòniques i urbanístiques al patrimoni actual de la comarca.